Ruta d’aquí: El secret amagat de la Calma

Anem des de Collformic al Suí passant per la Sitja del Llop

La Calma és un altiplà del massís del Montseny que s’estén des de Tagamanent fins a Collformic i els seus darrers contraforts arriben fins a la vall del riu Tordera amb els turons del Samon i Sant Elies a Vilamajor, per una banda, i fins a la vall del riu Congost pel Figueró i la Garriga, per l’altra.

Fa segles la Calma estava dominada per un castell avui desaparegut situat damunt del turó de Tagamanent. Segurament recordareu que ja el vam visitar en una de les nostres rutes anteriors (revista D’aquí número 46 – desembre 2015). Dèiem que la Calma és en realitat el paradís que està sobre els set cels i que la missió del castell era protegir-lo. Creieu-me quan us dic que és un indret que us deixarà encisats. Per sempre.

D’altres afirmen que el que amaga la Calma és a algú. Heu sentit a parlar mai del nen amagat de la Calma? Si llegim el nom de Tagamanent veureu com ens revela el seu secret. I com molts sabeu que amagat al Montseny també hi ha un tresor en forma d’olla d’aram plena d’unces d’or guardat per serps, dimonis, encanteris, bruixes, bandolers, follets, dones d’aigua… i molts creuen que és a la Calma. Però on? Enric Larruella deixava entreveure a “Darrera nostre un riu de Flors Trecades” (Ed. Pòrtic, 1982) el lloc exacte on es troba el tresor! On? És enterrat en l’indret des d’on es poden divisar set campanars però que “no cal comptar, que mai en surten set campanars per més combinacions que vulguis fer-ne…”. Al final, els més romàntics sempre us diran que el tresor és la mateixa Calma. Vés a saber.

Ja sabeu que la millor manera d’esbrinar-ho és veure-ho per nosaltres mateixos així que us proposo que hi anem. Abans però, cal anar preparats. La ruta és senzilla i planera però cal anar alerta amb el sol i més a l’estiu. Així que és imprescindible protegir-nos-en amb una gorra, aigua abundant i, encara millor, fer la ruta lluny del migdia. La Calma que un clima d’alta muntanya (molta calor a l’estiu i gel i neu a l’hivern). També pot aparèixer de cop i volta una boira que despista als buscadors de tresors i excursionistes imprudents. Així que abans d’anar-hi hem de tenir clar si és el dia correcte, si estem preparats i si portem tot els que ens pot ser necessari. Esteu apunt? Sí? Doncs, som-hi!

Pujarem per la carretera de Palautordera al Montseny (BV-5301) i tirarem amunt fins a Collformic (al quilòmetre 26’5) i deixem el cotxe a l’aparcament. Agafem la pista que s’enfila per darrere del restaurant pujant suaument per petits turonets. Veurem que cada vegada hi haurà menys arbres i esdevindrà un gran prat amb falgueres i matolls que els costa sobreviure a la climatologia de vegades extrema. Aquests prats s’hi practica la pastura i potser veurem el pastor i el seu ramat. Si porteu gos, feu cas als senyals i porteu-lo lligat en tot moment.

Si us hi fixeu veureu que el camí està marcat amb els senyals blancs i vermells del GR-5-2 així que no ens perdrem. De mica en mica, el camí s’anirà envermellint, ja que ens endinsarem en una zona de gresos molt característics de la zona. Un exemple són les runes de pedra rogenca d’una petita casa enrunada que trobarem a mà esquerra que es coneix com “el Cafè”. Continuem pel camí travessant pel Pla de la Ginesta i passarem entre els turonets de la Torre (1269 m) i de les Pedres Blanques (1270 m). Just passat aquest darrer turó trobem una cruïlla i on destaca el senyal d’inici (o final) del Sender del Pi Novell (PR C-139) marcat amb marques blanques i grogues. A partir d’aquí, abandonem el GR i seguim el PR.

Al cap de ben poc, tot just passat el Pla de la Terma, trobem la fita on es troben tres termes municipals: el Figueró, el Brull i Tagamanent. I ja, davant nostre, s’alça al turó del Poniol la barraca d’en Ramon (o de les Lloses) on a dins hi trobem l’estela neolítica de la Sitja del Llop! És a dir, fa milers d’anys que ja hi havia qui gaudia del tresor de la Calma!

Bé, de fet, dins de la barraca el que trobarem és una còpia de l’estela original. L’original està exposada al poble del Montseny. Les marques circulars, qui les va fer, quan i què signifiquen encara són un misteri. Potser el mapa del tresor? No ho crec pas. O sí. Vés a saber.

Continuem pel camí seguint el Sender del Pi Novell. El camí es transformarà en corriol i s’enfilarà per un petit sortint rocós conegut com a Roca Roja (1294 m) on si us hi fixeu veureu petites plaques que ens recorden a excursionistes que ja no poden visitar aquest meravellós indret. La carena segueix pel Turó Socarrat, Roca Plana i, finalment, el turó del Suí amb un apilament de pedres al seu cim. Des d’aquí gaudirem d’unes vistes excepcionals mirem on mirem. De ben segur que aquest ja és el tresor que la Calma amaga! Compteu campanars? Potser sí.

El Suí és un turó de 1318 metres que hom ha donat un significat especial i molts fan, com nosaltres, una ascensió només per coronar-lo. L’aspecte del turó és ben aspre, esquerp i sull. Segurament d’aquí ve el seu nom: “Sull” que pel ieisme vallesà s’hauria transformat en “Suí”.

Veieu un turó proper que té una caseta i unes antenes? Sabeu quin turó és? És ni més ni més que el Puigdrau (1345 m)! El cim més alt de la Calma! Però si és el cim més elevat, com és que no és el més emblemàtic, visitat o conegut? I perquè el Suí, sent més baix, sí ho és? La meva opinió personal és que el Suí es veu ben elevat des de Palestrins, Cànoves i Vallforners. És una fita visual. En canvi, el Puigdrau s’enlaira poc ja que té una alçada relativa amb els turons del costat no gaire agosarada. Voleu que de tornada ens hi acostem? Serà un moment!

Retornem el camí per on hem vingut i quan retrobem la terma dels tres municipis, deixem un moment el PR i seguim el camí. Al cap de poc trobem una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, retrobaríem el PR. Si giréssim a la dreta, el camí ens baixaria fins al Molar. Però si seguim recte (parlem de camins, obviem el corriol) pel camí que s’enfila arribarem en poca estona serem dalt del Puigdrau i la seva caseta. Què us sembla la vista?

I ara, només ens cal refer el camí, primer pel PR i després pel GR fins a tornar a Collformic. Calculeu l’horari de la ruta per, si voleu, coincidir amb l’horari d’obertura del restaurant: de dimecres a divendres de 10h a 18h i els dissabtes i diumenges de 9 a 18h.

Heu descobert què amaga la Calma? Una olla plena d’or? Un nen esmunyedís? El setè cel? Un paradís? Doncs deixeu-me que us doni una bona notícia! Estem envoltats d’indrets i racons espectaculars! Els anem a descobrir? Doncs no amagueu gaire lluny les botes que el mes que ve visitarem un altre dels racons d’aquí.

Bona ruta!