Publicat:

Aquest article el vaig publicar al número 4 de la revista “D’aquí”, el març de 2012.

Com arribar-hi:

Des del poble de Llinars cal agafar la carretera C-251 (la que passa davant de la benzinera) i anar en direcció a Sant Celoni. Just després de passar el pont que creua la variant C-35 trobarem una petita rotonda. La girarem tota i tornarem per on hem vingut. Tornem a creuar el pont i el primer trencall a mà dreta ens portarà al veïnat de Sant Joan de Sanata. Per arribar l’esglesiola seguim el camí asfaltat paral·lel a la via del tren. Just després del trencament de can Margenat seguim amunt fins a trobar-la (si giréssim a la dreta aniríem al pont que travessa la via).

L'aplec i la Festa Major

Quan és el millor moment per visitar Sant Joan? Tot l’any, però et recomanem que ho facis per les seves dues grans festes: l’aplec del dilluns de Pasqua i per la seva festa major, el darrer cap de setmana d’agost. Gaudeix-ne!

Per a més informació:
Mas Bagà
Av. Mas Bagà, 24
Llinars del Vallès

Patrimoni religiós

Llinars del Vallès

Hi passa el Gr-97

L’esglesiola agrícola de Sant Joan de Sanata

El veïnat de Sant Joan de Sanata és a la part més septentrional del terme municipal de Llinars del Vallès, entre Sant Antoni, Sant Pere de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera. El barri és essencialment agrícola i ramader, format per una esglesiola, diverses masies i granges escampades en diverses carenes travessades per torrents, i esquitxada de camps i petites agrupacions de pins i alzines.

Els sanatencs fa més de mil anys que conreen aquestes terres i, com a mínim des de l’any 1003, també es congregaven a resar al temple de Sant Joan de Sanata. De l’antiga església del segle XIII només en conservem la base del campanar, baixet, robust i coronat amb una piràmide. El temple actual, de petites dimensions, fou ampliat i refet pel mestre de cases Pere Batlle el 1572. El construí amb planta de creu llatina i una sagristia amb una peita estança. La bastí en estil gòtic, però no ens hem d’imaginar l’esveltesa pròpia d’aquest estil. Fins i tot en això la senzillesa i la robustesa de la vida rural supura per totes les seves pedres. L’única concessió a l’estètica per sobre de la funcionalitat és la llinda plana del portal amb una gran petxina de granit.

L’esglesiola de Sant Joan està flanquejada per dues masies que ens resumeixen perfectament el present d’aquest veïnat: per una banda, l’antiga i canònica masia de ca l’Andreu, que manté intacte el seu aire agrícola-ramader, i, per l’altra banda, la masia de can Felip (www.canfelip.com), transformada en casa de turisme rural.