Fotografia: Enric Planas

Publicat:

Aquest article el vaig publicar al número 2 de la revista “D’aquí”, el gener de 2012.

Com arribar-hi?

Com arribar-hi en cotxe:

Des de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor agafarem la carretera BP-5109 cap a Sant Pere de Vilamajor durant un quilòmetre i mig fins al final de la carretera, que s’acaba just al peu de la Torre Roja. Just després de creuar el pont, a mà dreta, trobarem una zona d’aparcament.

Com arribar-hi a peu:

Et recomanem anar-hi a peu des de Sant Antoni de Vilamajor, sortint del Parc de Can Sauleda, arran de carretera. Allà comença el sender de petit recorregut PR-C 139 que, seguint les marques blanques i grogues, et portarà en 15 minuts al peu de la Torre Roja a Sant Pere de Vilamajor.

Més informació:

La Mongia de Vilamajor

Punt d’Informació del Parc Natural del Montseny.

C/ Església, 3 – Sant Pere de Vilamajor

Tel: 938610418

Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h.

www.vilamajor.cat

Sabies que... A primers de juliol, el poble de Sant Pere de Vilamajor viatja en el temps 1000 anys enrere per reviure el passat del seu castell en les Jornades Medievals del Vilamagore.

Patrimoni militar i religiós (BCIN)

Sant Pere de Vilamajor

La torre que va veure néixer el rei Alfons.

La “Torre Roja”, tal com se la coneix popularment degut al color vermellós de la seva pedra, és l’edifici més singular del nucli històric de Sant Pere de Vilamajor. En realitat aquesta pedra no és autòctona de Vilamajor sinó que es va dur expressament del Pla de la Calma ateses les seves característiques constructives, molt apreciades pels picapedrers. Tot i així podem dir que aquesta denominació és recent ja que el color rogenc de la pedra no es va poder veure fins que l’any 1929, en el decurs d’una restauració, es va retirar la capa d’arrebossat que la protegia. Abans, dos grans rellotges de sol presidien la façana sud de la torre.

L’origen de la torre remunta al segle xii, quan els comtes de Barcelona van restaurar el seu castell de Vilamajor per transformar-lo en un gran palau comtal que fes les funcions de residència d’estiu de la cort i que pogués, alhora, acomodar les visites distingides: bisbes, nobles, ambaixadors, soldats, comerciants… Fins i tot fou parada del camí de Sant Jaume per als nobles europeus que entraven a la Península per l’Empordà. Diu la llegenda que el rei Alfons el Trobador, fill de la reina Peronella d’Aragó i del comte de Barcelona Ramon Berenguer iv, nasqué al castell i hi passà bona part de la seva infantesa.

Aquesta magnífica construcció era la torre mestra, també dita “de l’homenatge”, i actuava com a cor del castell, el punt més inexpugnable del recinte castral, construït segons els cànons de l’arquitectura militar de l’època: murs gruixuts, de 1’60 m, de carreus de pedra, petites espitlleres a la part baixa i només grans finestrals a la part alta.

La planta és quadrada, de 5 per 5 m, i té una alçada de 25 m. La planta baixa era el lloc reservat al magatzem i al cos de guàrdia. A la primera planta, també sense finestres, s’hi accedeix per una escala d’esglaons gastats situada dins del mateix mur. A partir de llavors, s’accedia a la segona planta a través d’una antiga escala de cargol de pedra que a la restauració del 1929 fou substituïda per una escala de volta de maó. La segona planta és la més ben conservada, amb quatre finestres geminades dobles amb columnes i capitells aprofitats d’un edifici anterior. Al sostre hi ha un registre que dóna accés a la tercera planta, però ens caldrà una escala de gat per arribar-hi. Un cop ens hi hàgim enfilat tindrem a l’abast les quatre campanes, la més antiga de les quals data del segle xviii. El forjat actual és una volta rebaixada de maó, però antigament hi havia un embigat de fusta. Les finestres nord i sud foren modificades per poder encabir-hi les campanes més grans. Tornem a enfilar-nos a un registre al sostre i d’aquesta manera arribem al terrat, del qual se’n destaca el característic acabat amb merlets fets amb maons.

Corria l’any 1448 quan un terratrèmol enderrocà el castell juntament amb la resta del poble, amb l’excepció d’alguns trams de muralles i de la Torre Roja. El poble, que en aquell temps era conegut com “La Força” en referència a les seves impressionants fortificacions, es va reconstruir sobre les runes existents i la torre castral es transformà en el nou campanar de l’església gòtico-reinaixentista que es començaria a edificar el 1588. Aquest és el motiu pel qual trobem la torre separada de l’església.

La Torre Roja ha esdevingut un símbol per als habitants de Sant Pere de Vilamajor. La seva posició privilegiada a dalt d’un promontori ha permès que sigui visible a certa distància del poble, fet que la converteix en punt de referència. A més, marca les hores del dia als vilamajorencs a cops de campanes i presideix els dies de festa. Una visita del tot recomanable.