El 25 d’abril de 1974, un sector de l’exèrcit portuguès va preparar un cop d’estat contra el dictador António de Oliveira Salazar per tal de retornar la democràcia a la república: fou el que coneixem per la Revolució dels Clavells. La senyal que havia d’advertir els militars que començava el cop fou quan a les 0:20h sonà per la ràdio la cançó Grândola Vila Morena de José Afonso. Des d’aleshores, aquesta cançó forma part de la història portuguesa:
El 25 d’abril, gairebé quaranta anys més tard, el govern dimissionari portuguès reconegué que ha tirat la tovallola i necessita un rescat de 75.000.000.000 d’euros de la Unió Europea davant de la forta crisi econòmica. Ho fa amb una generació de joves desmotivats i impotents. No sé si cada generació necessita un himne, però sembla que la cançó “Parva que sou” (Que tonta que sóc), del grup Delinda, diu el que pensen molts d’aquests joves: “Pertanyo a una generació privada de sou. I em pregunto com és aquest món estúpid, on per convertir-se en esclau s’ha d’estudiar”, diu la lletra melancòlica de la cantant Ana Bacalhau.
Comentaris recents