Com ens diem les persones que som de Sant Pere de Vilamajor? Vilamajorencs, vilamajorins, santperencs, santperins, santperesos, vilamajorers, vilamajoresos, santperics, vilamajorenys…? La formació dels gentilicis és diversa. Els sufixos més habituals, entre d’altres, per a la formació dels gentilicis catalans són: -à -ana (català -ana); -enc -a (reusenc -a); -eny -a (alzireny -a); -er -a (brasiler -a); -ès -esa (pallarès -esa); -í -ina (barceloní -ina); -ic -a (solleric -a).

No obstant això, no tots els pobles, viles i ciutats tenen gentilici propi. Els municipis petits i les comarques amb poca tradició o de creació recent sovint no en tenen. En aquests casos, els veïns d’aquests indrets es coneixen com els de…, i la manca de gentilici no comporta cap valoració negativa. Per exemple: els habitants d’Aiguaviva. D’altra banda, una mateixa localitat pot tenir més d’un gentilici (com és el cas, per exemple, de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a).

Segons la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans “l’ús del gentilici vilamajorenc és ben viu i és la forma que s’usa més habitualment entre la població i els pobles veïns de Sant Pere de Vilamajor, creiem que és del tot correcta la tria del mot vilamajorenc.”