Patrimoni d’aquí: Can Margenat, can Bartomeu i la Rectoria de Sanata

Un barri com a exemple de la història de la masia catalana

A la part nord del municipi de Llinars del Vallès, hi trobem el veïnat dispers i agrícola de Sanata i té com a centre emblemàtic una esglesiola dedicada a Sant Joan que celebra el seu aplec el dilluns de Pasqua i la seva festa major el darrer cap de setmana d’agost.

L’esglesiola és petita i robusta, aquesta imatge especialment li confereix el seu campanar romànic acabat amb una piràmide de pedra. D’aquest temple ja us n’hem parlar en la revista número 04 del març del 2012 i la podeu recuperar visitant la secció de patrimoni de www.daqui.cat o en aquest enllaç.

Molt a prop, hi ha la Rectoria de Sanata, al barri de la masia de can Margenat. Al voltant d’una era hi ha un conjunt de porxos, cases i masies.

La casa mare era can Margenat, els dominis de la qual arribaven fins a can Novell, can Collet, ca l’Andreu, can Felip i can Prat. Era una masia edificada al segle XVI segons els cànons de la masia catalana del moment: parets de 60 centímetres de gruix que formaven tres crugies. La crugia central era on hi havia a la planta baixa l’entrada, presidida un portal de mig punt d’onze dovelles de granit, i a la planta pis, l’habitació principal amb l’element més característic de la masia: un finestral amb un arc conopial, dos escuts i diverses inscripcions. A banda i banda de les crugia central hi havia la crugia de llevant amb la cuina a la planta baixa i habitacions al pis; mentre que a la de ponent, la sala a baix i més habitacions a dalt. La casa estava coberta amb la típica teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Més a llevant, aferrades a la casa, hi havia les corts del bestiar, mentre que a tramuntana, rere la gran llar de foc, hi havia el forn per fer el pa.

La família Margenat, fent gala de la seva fortuna, alçà un nou i alt edifici a llevant, aferrat a la masia mare. Es tractava d’una casa de planta quadrada, també de finals del segle XVI o ja de principis del XVII, i de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a quatre vents. El portal principal, gran per a entrar-hi carruatges més grans que un carro, és adovellat i d’arc rebaixat.

L’hereu Margenat decidí donar aquesta gran ampliació a la parròquia perquè fos usada com la rectoria de l’esglesiola de Sanata. Desconeixem si ho feu com un acte expiatori o de redempció o bé perquè algun cabaler Margenat fos rector i l’hereu li concedís l’honor de viure-hi i que es destinés, per sempre, com a rectoria. De fet, coneixem un cas similar de la mateixa època a Vilamajor, quan el cabaler, Rafael Derrocada, fou rector de l’església de Sant Pere i l’hereu Derrocada li concedí una de les masies de la nissaga perquè hi visqués i passés a ser la rectoria de Vilamajor.

Uns quatre segles després, la masia de can Margenat va viure una nova gran transformació: La remodelació de la crugia de ponent com un habitatge més modern. El 1906, s’amplià per darrera, alçà la coberta i modificà la façana amb el seu característic estil eclèctic, capser sinuós amb una decoració en forma de sol indicant l’entrada de la casa. Amb el temps i els testaments, la part nova, coneguda com a can Bartomeu fou per un fill, mentre que la vella can Margenat fou per un altre. Era costum que l’hereu preferís viure a la casa moderna i amb més serveis, mentre els germans o masovers visquessin a les parts més antigues, aleshores, considerades velles.

Uns anys més tard, cap a mitjans del segle XX, es construí una nova casa unifamiliar al voltant de l’era, que pel color de la seva façana, fou coneguda com a la “caseta vermella”. Avui, però, d’aquesta construcció moderna ja no en queda cap rastre ja que es va enderrocar a principis del segle XXI.

El petit barri ja no pertany a la família Margenat i s’ha convertit en cases de segona residència. Alçat al marge d’un petit promontori, just sota Sant Joan de Sanata, dona la benvinguda als visitants que s’acosten a la seva església. I s’ha convertit en un testimoni d’un exemple molt repetit de la vida de pagès vallesà: l’origen rural de la masia, la creixença del mas, la divisió familiar i el progressiu canvi d’ús de la pretèrita agricultura i ramaderia rural al modern estiueig de les classes urbanes.