El passat 19 de juliol de 2011, el grup Manel va presentar al seu web el videoclip titulat “Benvolgut” del seu darrer àlbum 10 milles per veure una bona armadura. Al videoclip, dirigit per Sergi Pérez, hi podem veure que els músics Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé es barallen enmig del bosc d’avets. La imatge sembla pròpia d’una pel·lícula nord-americana per la imatge fosca i humida pròpia dels avets Douglas. No és Amèrica ni el nord d’Europa… és el Montseny! Una finca privada a la vall de Santa Fe del Montseny!
Avui he compartit un enllaç al Facebook i en Carles Blanch ha fet aquest comentari: “Aquesta cançó m’encanta, però no l’entenc. Algú me la pot explicar?”
Ups! Què li contesto a en Carles?! I he començat a rumiar què vol dir la lletra i què hi tenen a veure les baralles en els boscos del Montseny… Així que l’he tornat a escoltar:
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.
La cançó “Benvolgut” és una carta que l’autor escriu a l’exparella de la seva xicota. A la primera part, l’autor es presenta sabent que sense que s’hagin presentat oficialment, els dos són coneixedors de qui és qui. A la segona part de la carta, és una disculpa pel patiment que li devia suposar les sospites fonamentades que ell -l’autor- festejava la seva xicota. La tercera part és un acomiadament amb, de nou, una disculpa pel comportament que farà el dia que es trobin els tres.
Genial!
El videoclip és una altra història. Un grup de nois i un nen van fent una volta per la Catalunya interior (el Montseny! ) amb una furgoneta i es perden. Els nervis provoquen una discussió seguida d’una baralla que veiem amb els ulls plens d’imaginació del nen.
Però què tenen a veure la lletra de la cançó amb la història del videoclip? A part de que les dues són precioses , no ho sé.
Algú m’ho sap dir?
Mireu quins comentaris més interessants:
He trobat aquesta interpretació a la web: https://jofrecapdevila.wordpress.com/2012/05/29/interpretacio-de-les-cancons-de-manel-10-milles-per-veure-una-bona-armadura/
i crec que és molt encertada!!
Benvolgut
Tema: Les relacions amb els exs.
Història: Un home escriu una carta a l’ex-novio de joventut de la seva actual parella, explicant-li que, tot i que no es coneixen, d’alguna manera ell també forma part de la seva relació i la seva vida, trobant punts en comú amb ell, disculpant-se per haver sigut el qui va trencar la seva relació, i explicant-li que li fa por que ell torni.
Títol: Benvolgut, es com comença una carta dirigida a algú que no coneixes.
Missatge: Sempre hi ha hagut algú abans en una relació, i possiblement algú que està esperant per venir després.
Doncs jo crec que es la carta d’un nen (que s’ha fet gran) al seu pare, que no va conèixer.
La noia de la cançó fa referència a la seva mare.
Molt bona, en tot cas.
Gràcies Gini. Ara crec que ja ho veig més clar. La meva filla em va dir que anava d’una història que si no la sabies, et perdies…..i per tant, jo, com que no sabia la història, anava perdut. Per cert, ella tampoc no sabia la història i per això no em va poder treure de dubtes. Gràcies renovades. Tot el disc no té desperdici!!
Comentaris recents