En un dels debats de l’assignatura optativa Arquitectura i Participació a l’ETSAB (UPC), es va discutir sobre els processos participatius i en l’abusiu ús que se’n fa d’aquesta paraula -probablement només superada per la ja entranyable sostenibilitat– contrastant amb les poques vegades en què realment s’aplica.
Quan a una paraula se li desvirtua el significat, els que creuen fermament en ella se senten ferits. Ferits, de debò. Tornar-la a sentir és fer patent la desvirtuació. I fa mal. Prefereixen, doncs, buscar un altre mot que sí tingui el significat original. De mica en mica, apareixen més els “Implica-t’hi!” que no els descafeïnats “Participa-hi!” que entreveuen poca cosa més que un “vine, seu i escolta”.
Però són sinònims participació i implicació? No. Radicalment, no. La segona paraula ens demana un pas més. I la diferència és clara. Quina? Doncs només cal observar el típic esmorzar anglès: ous amb cansalada. Sí, sí, ous amb cansalada. En l’esmorzar anglès, la gallina hi participa però és el porc el qui s’hi implica de debò.
Comentaris recents