Obre els ulls

-No em veies?
-Sí…
-I per què no venies?
-No ho sé. Però volia venir, eh? De debò.
-No passa res. Ja ets aquí.
-Ja, però em sap greu no haver vingut abans.
-El que importa és que ets aquí.
-Costa obrir els ulls…
-El que costa és veure-hi un cop els has obert. I hi veus?
-Sí, però no allò que jo vull veure.
-Això, amic, ja són figues d’un altre paner.