El meu rebesavi, en Joan Codina Bramona, va començar a treballar el ferro a la segona meitat del segle XIX a Cardedeu. Allà va col·laborar amb un dels màxims representants del modernisme català, l’arquitecte M. Joaquim Raspall, com per exemple en el cementiri de Cardedeu (1918-1921). El seu fill, Joan Codina Gesa, va marxar a treballar a un taller de Barcelona. Un dia, l’oficial li manà, com a exercici, fer una rosa forjada sense passar-se d’un nombre concret de cops. Ell, en un rampell de fanfarroneria juvenil, li respongué que la faria en la meitat. El propietari del taller, en sentir la conversa entre l’oficial i l’aprenent, manà que ho demostrés. I ho va fer. L’aprenent es convertí en oficial i el mestre li encarregà la direcció d’unes grans portes forjades per l’Orfeó Català. Passats uns anys tornà al taller familiar.
El seu gendre, el valencià Higini Herrero Serrano, va continuar la nissaga familiar a Cardedeu, així com el seu fill, Higini Herrero i Codina, que es plantà pel seu compte al poble de Sant Pere de Vilamajor. En Marc Herrero i Baró és la cinquena generació d’aquesta família d’artesans del ferro.
Comentaris recents